La indústria és a Madrid i l’explosió del cinema indie sorgeix a Barcelona. Pot ser que aquesta afirmació sigui massa categòrica, però només cal veure els títols dels últims anys per adonar-se de l’efervescència catalana, que es concreta aquestes tres setmanes a la cartellera amb les estrenes de Júlia ist, d’Elena Martín; Estiu 1993, de Carla Simón, i Brava, de Roser Aguilar. Molt d’aquest tsunami prové de l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya), i bona part té nom de dona. Aquí tenim Tres dies amb la família i Tots volem el millor per a ella, de Mar Coll; Blog, d’Elena Trapé; La plaga, de Neus Ballús; Nedar i Volar, de Carla Subirana; Mercat de futurs, de Mercedes Álvarez;Requisits per ser una persona normal, de Leticia Dolera; Les amigues d’Àgata, realitzada per quatre codirectores… I aquestes en són només algunes, que han estat precedides per cineastes com Aguilar, Judith Colell o la mateixa Isabel Coixet. En l’apartat indie català també hi entren cineastes masculins, com Sergi Pérez (El camí més llarg per tornar a casa), Isaki Lacuesta (La propera pell,pel·lícula en què per fi es reconeix en els crèdits la tasca d’Isa Camp, la seva parella i cocreadora del seu cinema), Dani de la Orden (Barcelona, nit d’hivern), Carlos Marqués-Marcet (10.000 km), Marc Crehuet (El rei borni)...
Més informació fent clic aquí