Aquest és un tema controvertit. Si alguna proposta escolar ha estat criticada socialment i odiada pels alumnes són les mal anomenades “lectures obligatòries”. Tradicionalment, i de manera força estesa –i permeteu-me que generalitzi atesa la brevetat de l’escrit–, la lectura trimestral obligatòria es plantejava com un únic títol, normalment de narrativa, que havien de llegir tots els alumnes d’una aula i curs.
Però, amb quins objectius? Originàriament, sembla que per proporcionar referents de la tradició literària pròpia o universal, contemporanis o clàssics, del corpus de literatura que podríem anomenar canònic. I què se’n feia, d’aquestes lectures? Normalment es llegien a casa de manera autònoma i se’n demanava un resum, un treball estàndard (punt de vista, personatges, tema, etc.) o bé se’n proposava un examen per controlar que s’havia llegit.
Llegiu-ne més fent clic aquí.