No va ser fins fa tot just un parell de dècades quan la dimensió emocional de la intel·ligència humana va començar a prendre veritablement de debò. «Fins llavors, els éssers humans ens definíem com a éssers racionals». Begoña Ibarrola recorda que va ser als anys 90 quan diverses teories van demostrar que «som éssers emocionals en primer lloc i després éssers que pensem». La psicòloga i escriptora explica que «Salovey i Mayer van definir la intel·ligència emocional en 1990 com un tipus d’intel·ligència social diferent a la cognitiva, amb l’habilitat de supervisar i entendre les emocions pròpies així com les dels altres, discriminar entre elles i utilitzar aquesta informació per guiar el nostre pensament i les nostres accions».
Llegiu-ne més fent clic aquí.