Aquests darrers dos o tres anys diverses escoles han celebrat el 50è aniversari de la seva fundació. La majoria d’aquestes escoles varen pertànyer al CEPEPC, Col·lectiu d’Escoles per l’Escola Pública Catalana. Com és que fa cinquanta anys es van crear tantes escoles i amb trets definitoris tan semblants? D’on va sortir el CEPEPC?
Intentaré explicar-ho. Crec que és important fer-ho per aquestes raons:
- Per ajudar a reivindicar i difondre la història, en aquest cas d’una part de l’Escola de Catalunya, ja que he constatat la ignorància total d’aquest tema en mestres que ara tenen uns trenta anys.
- Perquè recordar i preguntar-se si l’esquelet pedagògic i organitzatiu dels centres que havien coincidit en el CEPEPC i que havien treballat conjuntament s’ha superat i generalitzat.
- Per llançar una proposta de valoració, recuperació i consolidació de la història del CEPEPC.
Dades i dates per a la història
Som en plena dictadura, en ple franquisme. S’acaben de commemorar els “25 años de Paz”. L’any 1964 es creen les Comissions Obreres a Catalunya, alternativa als Sindicatos Verticales del règim. La Escuela Nacional ni quantitativament ni qualitativa no ofereix el que la població necessita i que poc a poc demanarà places suficients, edificis nous, escola de qualitat més democràtica i catalana amb mestres capacitats per fer-ho realitat amb il·lusió. Una generació de pares i mestres que no ha viscut directament la guerra, ajudada per antics pedagogs de la República, entre ells Artur Martorell i Alexandre Galí i en un context on una part de l’Església Catòlica es belluga i hi ha costures del règim que comencen a tibar-se començarà a plantejar-se la millora d’aquesta escola.
Llegiu-ne més aquí